dilluns, 21 de maig de 2012

Conferència Toni Vilches



Presentació del personatge

El fotògraf gironí Toni Vilches va fer divendres una gran xerrada; tot el públic assistent, unes 50 persones, varen quedar encantades amb les seves fotos i les explicacions, la gairebé hora i mitja es va fer curta.

En Toni va explicar que ja de jovenet li va agradar la fotografia (els seus pares, avis i tiets en feien) i que el laboratori de blanc i negre el va captivar ràpidament, però potser un fet que va ser determinant va ser la presentació a  l’escola quan ell feia setè de bàsica, d’un fotògraf de premsa. Aquell dia en Toni va decidir que si alguna cosa volia ser en la vida, era ser un fotògraf professional.

El seu primer encàrrec va venir de la revista madrilenya Ajoblanco, que malauradament va fer fallida poc temps després.
En Toni va treballar en premsa, 4 anys al diari As, a l’agència gironina Clik art photo i fins i tot després d’una gran foto amb Bobby Robson, entrenador del Barça i Carmen Sevilla fent-se un petó, li varen venir encàrrecs de la premsa del cor.

Actualment després de 15 anys treballant per altri, ha decidit treballar pel seu compte amb projectes propis.
El darrer i molt interessant ha estat el del llibre “Un any a la bodega” un treball molt personal que ha donat pas a un projecte finançat mitjançant crowdfounding, un sistema de micromecenatge en què una subscripció popular ha ajudat a tirar-lo endavant.


També en Toni Vilches ha retratat gent molt interessant i famosa com Paniker; Goran Bregobic, molts esportistes com els germans Gassol, i molta gent de l’espectacle entre d’altres.

En Toni Vilches té molt de talent i és per això que Diafragma Figueres el va convidar

Abans de començar la xerrada vàrem tenir un record per al fotoperiodista de Roses Jordi Velasco, que morir en accident de manera sobtada la passada setmana, exercint la seva feina i la seva passió: la fotografia. A més Diafragma Figueres havia previst convidar en Jordi Velasco a fer una nova xerrada aquest estiu; ell estava il·lusionat amb aquesta possibilitat. Va ser un moment molt emotiu per a molta gent del públic que el coneixien molt.

La xerrada

Del fotòmetre d’agulla a la “digital“

“Les fotografies han de transmetre emocions” aquesta frase la va repetir diverses vegades al llarg de la xerrada el nostre convidat. Ell va fer una xerrada exemplar: primer de tot, ens va passar un vídeo amb moltes fotos que ell ha fet al llarg de tota la seva trajectòria. Un cop captivat el públic ens va fer una explicació amb gràfics de com ha canviat el seu equip i així com el seu pes a la motxilla que l’acompanya a tot arreu. Sens dubte les màquines digitals han transformat la manera de fer i també d’enviar les fotos a les redaccions. Però a la cara negativa, hi ha un excés de fotògrafs a tot arreu, fins i tot als llocs on hi ha guerres i conflictes. Però en Toni lluny de fer-ne una crítica, va dir que es fan millors fotos, i tots tenim molta més sensibilitat cap a les imatges; ara bé per ser un fotògraf professional cal treballar molt, tenir perseverança i sobretot adquirir formació. Tot això ho va il·lustrar amb un gràfic en el qual es podia veure que el fotògraf actual, passa un temps reduït a fer fotos, la resta el dedica a estar present a la xarxes socials, a vendre el seu producte, a maquetar i editar les seves fotografies entre moltes altres feines.


Connectivitat, transparència, (tre)visió, reacció, paciència, creativitat i, sobretot, treballar i treballar molt. Aquesta és la seva fórmula.

Un cop vista la part professional, ens va explicar el projecte de la bodega, on molts personatges habituals del local i aquell ambient especial que es palpa a l’establiment va quedant imprès en les seves fotografies.
Són moltes les referències dels grans fotògrafs com Doisneau, Cartier Bresson, William Klein o Sebastiao Salgado que Toni Vilches vol recrear en les seves instantànies en blanc i negre d’aquest treball tan personal.
Els altres dos reportatges següents varen ser dedicats al sud -la Feria d’abril de Sevilla- i als jornalers que van a fer la verema a França i tornen al poble.
Colors saturat, imatges en primera persona dins el grup que han donat lloc a un document amb imatges molt còmplices i properes, en què el fotògraf sembla un personatge invisible.


Toni Vilches fa unes fotos fàcils de llegir amb una excel·lent composició. Les seves fotos tenen un inici i un final, amb un control espectacular de la llum, i sobretot capta l’atenció i emociona l’espectador. Sens dubte, un gran professional.