 |
| “Fer fotos per a mi és una necessitat” |
El passat dia 26 d’octubre, en Robin Townsend ens
va oferir una xerrada a la Cate de Figueres, bé millor que una xerrada podríem
dir que va ser una classe de fotografia magistral. Prop de setanta persones
varen gaudir de les seves explicacions. En Robin va començar per enumerar tots
i cadascun dels fotògrafs que l’han marcat i influït en la seva carrera. Walker
Evans, Lewis Hine, Gordon Parks, Atget, Cartier Bresson, són alguns dels noms
que va citar, però a un li va dedicar més temps i més fotos, aquest va ser Robert
Frank autor de nombrosos treballs i llibres del que en Robin en va destacar el
llibre “The Americans” un llibre fet amb 35mm il·lustrant amb imatges l’americà
dels cinquanta, amb un retrat de la seva societat i la vigent discriminació per
la raça dels seus ciutadans en aquell moment. Robin en va destacar una imatge
on és veu una mare amb la seva filla davant d’un edifici, i és pot veure que hi
ha una porta on uns neons anuncien “Colored entrance” entrada per persones de
color. Aquí en Robin va veure el que volia ser „ un Documentary photographer“
un fotògraf que documenta el territori amb les seves imatges.
A la seva adolescència, Robin tenia afició per les curses
de cotxes, i rallis de muntanya, va recórrer tot el país, feia fotos de tot i gràcies a l’amistat amb el
periodista Met Miravitlles aquest li aconseguia acreditacions professionals per
col·locar-se a primera línea. Aquelles fotos que en principi eren fotos de
motor, amb el temps en Robin va veure, eren un document social de l’època ja
que també incloïen l’ambient. Les fotos del gran premi d’Espanya del 1969 també
n’eren un clar exemple. Cotxes sí però amb el públic, l’ambient, els grisos,
les autoritats amb les seves ulleres fosques icones d’una època, unes fotos molt
bones, retrats de cotxes i també d‘una societat.
La Universitat de la fotografia
Gràcies a un contacte amb un seu oncle, que era
catedràtic als Estats Units, en Robin és va assabentar que National Geographic,
estava preparant un treball de registre fotogràfic per tot el pirineu, necessitaven
algú que tingués interès, i que parlés idiomes, bé ell era la persona idònia.
Allà en Robin va explicar que va aprendre els conceptes bàsics com ara: la llum,
les òptiques i els diferents tipus de pel·lícules, val a dir que no va cobrar
però tenia tot el material que desitjava, segons ell “va ser com estar al cel”.
Però sens dubte el més important que va aprendre va ser una cosa„ tractar amb
la gent i aconseguir entrar en una casa per fer hi fotos hi fer com si no hi fos.
Amb tot aquest llegat en Robin ens va dir que per ell aquesta etapa va ser com
si hagués assistit a una universitat de fotografia.
Anys més tard en Robin va començar a usar aquests
coneixements per a fer fotos i elaborar projectes personals, en aquells anys en
Robin va documentar els canvis de les zones industrials de l’entorn de Barcelona,
també la transformació de barris com el Raval o sense anar més lluny la
documentació dels masos abandonats de l’Alt Empordà o la vida diària a
municipis com la Jonquera o Agullana.
Com a cloenda de la seva xerrada en Robin va explicar que
li apassiona la seva feina i que a cada encàrrec hi posa el màxim, fent
referència a les seves fotos de feina per l`agència EFE. Per il·lustrar-ho amb
una imatge en Robin ens va mostrar la foto del President Artur Mas bevent aigua
amb un got que fa referència a l´independència, una imatge molt bona que situa
al personatge amb un moment històric.
Actualment
en Robin està interessat en la fotografia etnogràfica, val a dir que ell és
historiador, viatja i fa fotos quan pot pels països del Mediterrani però ens va
confessar que el que més li agradaria fer, és poder dedicar més temps a
treballar el seu arxiu personal.
