dimarts, 29 de gener de 2013

Conferència Jordi Puig


Jordi Puig “Un músic que va anar a viure a Lladó"

Jordi Puig va fer una gran xerrada on va explicar la seva obra i el seu dia a dia en el treball.
Tot va començar en un viatge a Praga l’any 1989, en Jordi va explicar que aquell era un país
que tot just s’obria al món, tot era molt i molt barat per als turistes europeus. Sense saber rés de fotografia  i tampoc sense tenir càmera es va comprar tot un equip de laboratori fotogràfic.
A partir d’aquell viatge, al tornar va començar a investigar i formar-se com a fotògraf, però més que una professió o una cosa artística o va fer com una disciplina.
Va aprendre d’una forma autodidacta, però amb un ajut molt gran de dos grans fotògrafs, en Josep Algans i el desaparegut Umberto Ribas amb el que hi va tenir una relació d’amistat molt gran.
També va explicar que al principi va fer alguna incursió en el canal de les galeries, però ho va veure molt especulatiu i atzarós i es va plantejar fer una aposta personal molt forta, una forma de viure, tocant de peus a terra, com un forner que elabora el pa i el ven. Així seria com voldria treballar.


Un cop feta l’introducció en Jordi va explicar que ell treballa la fotografia en tres àmbits molt marcats: El primer el paisatge i la natura, segon bloc el retrat d’objectes que el fascinen, i tercer i últim els retrats i les series de persones.
Pel que fa al paisatge va llençar un missatge molt optimista“ Sóc usuari de la Costa Brava de dilluns a divendres, i us puc assegura que és un espai silenciós i solitari, a més el tòpic d’un espai ple de gent tan sols és un més i mig l’any“ sentenciava en  Jordi.
A la xerrada també és va parlar de la feina del fotògraf, i el plaer de poder estar davant d’esdeveniments molt potents que van sumant a la memòria del que fa les fotos.
Tot citant Weston , va dir que moltes de les vegades les coses a fotografiar són pitjors o millors però mai són iguals com t’imaginaves.



Dins el tercer àmbit en Jordi va explicar la seva primera sèrie de retrats de gent, el 2003-2004 va convocar la gent del poble de Lladó per fer una gran foto de família. Ell volia que hi anés el màxim de gent possible, el repte era que sortís el màxim de gent possible del poble. Els plantejar  una sessió  com un joc, un cop fetes les fotos un dia  els convidaria amb un pa amb tomata. Com deia el gran fotògraf americà Avedon , en Jordi va aconseguir parar el temps. La gent va estar molt contenta de participar, a més el llibre és un document antropològic , i també és com una “ambeba” més de cent persones que hi ha al llibre ja no hi són.
Un cop feta aquesta sèrie en vingueren d’altres: Turistes al Museu, Bessons, Retrats amb la persona que estimen, Treballadors de Can Mario de Palafrugell, Dones Africanes amb vestits de festa, o la més recent Absents celebrada el dia de tots Sants a Girona.


En Jordi va dir que no té massa interès a ensenyar-ho, i també va confessar que  al final va entendre ell mateix el per què ho feia.“ Els convoques, i venen i ja està és una experiència molt forta, i amb tot això vaig acumulant uns retrats que expliquen la nostra condició humana a més la quantitat de sèries dona sentit a tot el meu projecte.
A la xerrada d’en Jordi Puig , varem veure com un músic amb carrera de flauta de Barcelona va anar a viure al poble de  Lladó. Amb un treball meticulós  i una gran disciplina, aquell músic no només va fer fotos molt bones dins uns llibres impecables, també varem poder conèixer des de dins el  procés i el per què  de les seves sèries de retrats, tot un privilegi per al nombrós públic assistent.


Va ser una xerrada molt exquisida amb un gran professional i una visió molt personal de la fotografia.