dijous, 28 de febrer de 2013

FotoTest

Josep Algans



POTS presentar-te?

-   Bones, sóc Josep Algans tinc 46 anys i treballo de fotògraf professional des de fa 20 anys. Penso que és una professió, que com tots els oficis on l’experiència és un grau cal evolucionar i formar-se contínuament. El canvi al digital va ser mol dur per la professió i tot just ara es comença a normalitzar i a donar els seus resultats.

QUAN vas decidir que aquesta seria la teva feina?

-      Ho vaig decidir fa molt temps, va començar per afició i plaer i després d’un temps d’aprenentatge m’hi vaig decidir a convertir-ho en la meva professió amb la que em sento identificat. Segurament tot deu tenir una explicació però a vegades penso com un pintor d’Agullana, que diu que això no ho decideixes, sinó que et cau a sobre. Potser si.

QUE esperes de les teves fotografies?

-      Crec que la resposta correcta és que espero que arribin, que connectin amb els que les vegin. L’ altra funció, més obvia, és que em permetin guanyar-me la vida.

TENS actualment algun projecte pendent de desenvolupar?

-      Per dir-ho d’alguna manera tinc un calaix ple de projectes o idees a desenvolupar. Entre altres, un que si ha començat és el projecte professional conjunt LAPSE compartit amb Manel Gràvalos i Juan Carlos Casado on fem fotografia avançada gràcies a les noves tecnologies. Penso que estem fent el que cal per estar al dia professionalment parlant, tenir futur i poder tirar endavant alguna d’aquestes idees pendents.

QUINA imatge t'ha impactat recentment?

Precisament l’última que hem fet amb LAPSE on hem pogut fotografiar l’Estació Espacial Internacional en el seu pas per davant la Lluna. Una fotografia molt complexa, molt tècnica i alhora molt simbòlica. En general, el llenguatge fotogràfic —si desplega tot el seu potencial— sempre hauria de provocar un impacte positiu, sigui quin sigui el contingut. 

En un altre sentit, una imatge que m’ha fet pensar —potser ben bé no seria impacte— ha estat aquella fotografia agafada des de darrera on es veu un alcalde al balcó dirigint-se al públic i hi ha una dona ajupida de genolls al seu darrera apuntant-li el discurs, tots dos d’esquenes. Una interpretació del fotoperiodisme feta amb mala llet i que t’aboca sense remei a un judici de valors sobre el que està bé o malament. En tot cas aquesta la funció d’aquesta imatge és distorsionar la opinió i la fotografia, teòricament, hauria d’estar per sobre d’això. Els mitjans porten sovint aquest tipus d’imatges on preval més l’anècdota puntual, tendenciosa, amb manca d’ironia que el valor del contingut documental o fotogràfic en si mateix. Ho considero un desaprofitament de recursos i una falta de respecte a les persones que hem de rebre el suposat missatge i al propi llenguatge fotogràfic.

QUIN consell pràctic ens dones abans de disparar una fotografia?

-       El que cal, és tenir en compte la llei de Murphy.

CAP on creus que haurà evolucionat la fotografia l'any 2032?

-      A mi m’agradaria que la fotografia esdevingués un art autèntic, reconegut com a tal, malgrat que hi ha qui pensa que la fotografia ha d’anar per un altre camí diferent. Crec que totes les opinions son vàlides i respectables si l’objectiu és el bé comú d’aquest ofici...el 2032 o avui mateix.

VOLS mostrar-nos i comentar una fotografia teva?

-      La foto que he triat del cartell vol expressar la dificultat implícita en la fotografia on tot no és tan fàcil ni evident ni planer com sovint sembla.

Normalment ens arriba molta fotografia publicitària, preparada, una realitat diferent que té poc a veure amb la veritat. La fotografia professional, en definitiva, no es gens diferent a la resta d’aspectes de la vida, i millor que segueixi així. Però que segueixi!

Per a més informació: www.josepalgans.com
 

dijous, 21 de febrer de 2013

Xerrada fotogràfica



Hem fet modificacions referents a la pròxima xerrada de DiafragmaFigueres


La xerrada de Miquel Ruíz, "la fotografia solidaria" queda ajornada per motius de salut del nostre convidat.

En el seu lloc ens oferirà una xerrada el fotògraf figuerenc Josep Algans, "Darrera la càmera", el proper divendres 1 de març a les 8,30 a La Cate.

El mateix dia, a la mateixa hora!

dimarts, 12 de febrer de 2013

FotoTest

Miquel Ruiz



-POTS presentar-te?

Miquel Ruiz Aviles; Andalús de naixement, català d’adopció i per convicció i empordanès per amor a la terra, actualment exiliat al Gironès per amor a la meva dona.

-QUAN vas decidir que aquesta seria la teva feina?

Mai, va ser una introducció gradual en la meva vida, el virus del Fotoperiodisme es va introduir en mi poc a poc fins a portar-me a la fotografia de denuncia social i solidària.
Per si et serveix això, és d’una entrevista a "Que Sabes de"
"Volem que la fotografia serveixi per alguna cosa més que per omplir buits en un diari"
Miquel Ruiz és fundador de l'ONG Fotògrafs per la Pau. El podríem definir com un d'aquests fotoperiodistes inquiets, la màxima és mostrar la realitat que els mitjans obliden, una cosa que hauria de ser d'ofici en aquesta professió. Després una primera trobada a la ja remota edició de Visa pour l'Image 2006, a Perpinyà, QUESABESDE.COM s'ha retrobat amb aquest fotògraf català a Barcelona.

-COM et vas convertir en fotògraf?

Això de fer-me fotògraf devia ser pels gens. Un dia et topes amb una càmera fotogràfica, al dia següent comences a fer fotos, i al cap d'uns anys t'adones que això és el que realment vols fer.
En fotoperiodista, en canvi, no et converteixes mai, sinó que et vas fent a poc a poc. Crec que el que sóc és un aprenent de fotoperiodisme. El que sí és cert és que vaig començar en aquest món fa més de 25 anys i hi continuo cada dia aprenent coses de mi mateix, dels altres i de tot el món.
Per Ivan Sánchez.

-QUE esperes de les teves fotografies?

En la època professional esperava que fossin alguna cosa més que omplir un simple rectangle entre dos anuncis a les pagines del diari, las meves fotos han servit i continuaran servin en un altre vesant per denunciar un món injust i intentar posar el meu petit gra de sorra per construir un mon millor.
Les fotografies actuals vull que serveixin per posar una mica de color a les profunditats del abisme del meu ICTUS i que serveixen de esperança i de motor  per  donar sentit a la meva vida  a través de la fotografia i al mateix temps ser un  motor de la meva recuperació i un camí a seguir per persones que es trobin a les mateixes situacions.

-TENS actualment algun projecte pendent de desenvolupar?

Tinc varis projectes en marxa, sempre i en cada moment de la meva vida, tot depèn en la actualitat del grau de salut del que gaudeixo en cada moment.
Els més propers son la inauguració de la exposició  ICTUSTRANSFORMACIÓ, la fotografia com a teràpia de recuperació fisioneurològica de l’ictus (març 2013).
Al maig una col·lectiva de diverses disciplines de les arts.
A més llarg termini, cooperar en la creació d’una Fundació que preservi la memòria a la Cooperació que va realitzar Catalunya durant la Guerra de Bòsnia.
Estic treballant en un projecte fotogràfic per el proper any sota el títol de "Cadàvers Urbans"
Estic/estem treballant en la traducció i publicació a Catalunya d’un llibre sobre la memòria col·lectiva dels Nens de la Guerra de Bòsnia.
En fi vaig fent etapes a la espera de fer el Tourmalet i superar-lo.

-QUINA imatge t'ha impactat recentment?

Diàriament són moltes les imatges que m’impacten però en concret totes i cada una d’aquelles que m’ensenyen la trista realitat de la Guerra, i en aquests moments la més sagnant es la de Síria, on una vegada més la desídia d’Europa i del món s’hi ha girat d’esquenes negant-se a mirar i no voler solucionar, una vegada més, allò que no els és útil. 20 anys després del genocidi de Sarajevo ens arriba el genocidi de Aleppo (Síria) i el món mirant cap a un altre lloc i aquesta covardia també ens afecta a nosaltres que permetem que els nostres governs siguin uns genocides, perquè tant genocida és el que mata com el que ho permet i nosaltres tots i cada un de nosaltres votem, hem votat un govern genocida, que s’hi gira d’esquenes, i juntament amb ells nosaltres. Quanta sang més i quanta barbàrie més esperarem que es vessi per dir prou!!!!

-QUINS fotògrafs i quins treballs admires?

Segurament és impossible de tenir la meva edat i no admirar a Cartier-Bresson, Capa, Gerda Taro, Chim (David Seymour), Eugène Smith, Josef Koudelka, James Natchwey, Sebastião Salgado, Alberto Korda, i axis fins l’infinit i en primer lloc el fotoperiodisme i a continuació la FOTOGRAFIA en majúscules.
Tots i cada un de ells han deixat petjada a la meva mirada.

-QUIN consell pràctic ens dones abans de disparar una fotografia?

Mirar, pensar, haver mirat i haver pensat. Fer una fotografia requereix uns instants, haver-la pensat, haver-la imaginat. Requereix hores de preparació, de visualització, per després ser capaços de transmetre TOT AIXÒ en uns sols segons per ser capaços d’aconseguir la imatge, ser capaços de fer la foto, de ventar el retrat, no importa si és fotoperiodisme o natura, quasi mai tindràs  una segona oportunitat, una foto és un moment, un segon, és la fracció d’un clic que et permet retenir un fragment de la vida irrepetible.

-CAP on creus que haurà evolucionat la fotografia l'any 2032?

Tecnològicament no en tinc ni idea però la fotografia com a document no desapareixerà mai sigui en el format que sigui, la fotografia era, és i serà un art.
Fragment del pròleg del catàleg de la meva exposició ICTUSTRANSFORMACIÓ a càrrec d’en Quim Curbet,
«La fotografia podria ser la subtil llum que modestament ens ajudés a canviar les coses.»
(W. Eugène Smith)

"La fotografia és una eina imprescindible del nostre temps. El món, en general, no ho sap o no n’és conscient, però la vida tal com l’entenem no seria el que és sense la presència constant de la fotografia. I no dic de la «imatge», dic conscientment de la «fotografia».
El resultat del treball del fotògraf no és simplement una imatge, manipulable i manipulada, la fotografia en els seus més de 150 anys d’existència ha transcendit les estretes fronteres de la tècnica, i a vegades fins i tot de l’art, per inundar totes les esferes del coneixement humà.
Avui en dia, i a causa de tot el que he dit abans, podem dir que un fotògraf no neix del no-res, tots portem a dins un bagatge cultural farcit de fotografies, de mirades, d’instants irrepetibles. Quan premem el botó de la càmera per primera vegada, en realitat estem aportant alguna cosa al relat social i si, a més, continuem conscientment per la senda de la fotografia, acabem consolidant un discurs personal que, com un fil, s’entortolliga en la corda que va teixint pacientment la humanitat."

-VOLS mostrar-nos i comentar una fotografia teva?

Prefereixo que sigui un altre Fotoperiodista el que valori una fotografia meva en aquest cas de la revista tècnica fotogràfica "Que sabes De"
http://www.quesabesde.com/noticias/miquel-ruiz-con-texto-fotografico,1_8674

Miquel Ruiz: "És la imatge que justifica tota una tarda fotografiant"

Proclius a cometre els mateixos errors al llarg de la història, l'instant que va capturar Miquel Ruiz a Srebrenica aporta un raig d'esperança perquè atrocitats com el genocidi de la guerra de Bòsnia no es repeteixin. Molt compromès amb la cultura de la pau, aquest fotoperiodista establert a Girona va fundar fa gairebé vint anys l'ONG Fotògrafs per la Pau, i ens confessa que si la malaltia que va patir fa gairebé dos anys l'hi permetés, ara estaria treballant a Síria.

Les nostres fotos son les nostres empremtes. Són la millor manera de dir al món que vàrem estar aquí.
Joe McNally.

Per a més informació:  http://fotografiamiquelruiz.blogspot.com/

dijous, 7 de febrer de 2013

Xerrada fotogràfica


DiafragmaFigueres us proposa una nova xerrada.

En aquesta nova ocasió, la xerrada anirà a càrrec del fotoperiodista Miquel Ruiz Aviles el proper divendres 1 de març a les 20,30 a La Cate.

Presentarà l´acte el Sr Enric Matarrodona, periodista i tècnic de cultura.