Josep Algans
POTS presentar-te?
- Bones,
sóc Josep Algans tinc 46 anys i treballo de fotògraf professional des de fa 20
anys. Penso que és una professió, que com tots els oficis on l’experiència
és un grau cal evolucionar i formar-se contínuament. El canvi al digital va ser
mol dur per la professió i tot just ara es comença a normalitzar i a donar els
seus resultats.
QUAN vas decidir que aquesta seria
la teva feina?
- Ho vaig
decidir fa molt temps, va començar per afició i plaer i després d’un temps
d’aprenentatge m’hi vaig decidir a convertir-ho en la meva professió amb la que
em sento identificat. Segurament tot deu tenir una explicació però a vegades
penso com un pintor d’Agullana, que diu que això no ho decideixes, sinó que et
cau a sobre. Potser si.
QUE esperes de les teves
fotografies?
- Crec
que la resposta correcta és que espero que arribin, que connectin amb els que les
vegin. L’ altra funció, més obvia, és que em permetin guanyar-me la vida.
TENS actualment algun projecte
pendent de desenvolupar?
- Per
dir-ho d’alguna manera tinc un calaix ple de projectes o idees a desenvolupar. Entre
altres, un que si ha començat és el projecte professional conjunt LAPSE
compartit amb Manel Gràvalos i Juan Carlos Casado on fem fotografia avançada
gràcies a les noves tecnologies. Penso que estem fent el que cal per estar al
dia professionalment parlant, tenir futur i poder tirar endavant alguna
d’aquestes idees pendents.
QUINA imatge t'ha impactat
recentment?
- Precisament
l’última que hem fet amb LAPSE on hem pogut fotografiar l’Estació Espacial
Internacional en el seu pas per davant la Lluna. Una fotografia molt complexa,
molt tècnica i alhora molt simbòlica. En general, el llenguatge fotogràfic —si
desplega tot el seu potencial— sempre hauria de provocar un impacte positiu,
sigui quin sigui el contingut.
En un altre sentit, una imatge que m’ha fet pensar —potser ben bé no seria impacte— ha estat aquella fotografia agafada des de darrera on es veu un alcalde al balcó dirigint-se al públic i hi ha una dona ajupida de genolls al seu darrera apuntant-li el discurs, tots dos d’esquenes. Una interpretació del fotoperiodisme feta amb mala llet i que t’aboca sense remei a un judici de valors sobre el que està bé o malament. En tot cas aquesta la funció d’aquesta imatge és distorsionar la opinió i la fotografia, teòricament, hauria d’estar per sobre d’això. Els mitjans porten sovint aquest tipus d’imatges on preval més l’anècdota puntual, tendenciosa, amb manca d’ironia que el valor del contingut documental o fotogràfic en si mateix. Ho considero un desaprofitament de recursos i una falta de respecte a les persones que hem de rebre el suposat missatge i al propi llenguatge fotogràfic.
En un altre sentit, una imatge que m’ha fet pensar —potser ben bé no seria impacte— ha estat aquella fotografia agafada des de darrera on es veu un alcalde al balcó dirigint-se al públic i hi ha una dona ajupida de genolls al seu darrera apuntant-li el discurs, tots dos d’esquenes. Una interpretació del fotoperiodisme feta amb mala llet i que t’aboca sense remei a un judici de valors sobre el que està bé o malament. En tot cas aquesta la funció d’aquesta imatge és distorsionar la opinió i la fotografia, teòricament, hauria d’estar per sobre d’això. Els mitjans porten sovint aquest tipus d’imatges on preval més l’anècdota puntual, tendenciosa, amb manca d’ironia que el valor del contingut documental o fotogràfic en si mateix. Ho considero un desaprofitament de recursos i una falta de respecte a les persones que hem de rebre el suposat missatge i al propi llenguatge fotogràfic.
QUIN consell pràctic ens dones
abans de disparar una fotografia?
- El que cal, és tenir en compte la llei de
Murphy.
CAP on creus que haurà evolucionat
la fotografia l'any 2032?
- A mi
m’agradaria que la fotografia esdevingués un art autèntic, reconegut com a tal,
malgrat que hi ha qui pensa que la fotografia ha d’anar per un altre camí diferent.
Crec que totes les opinions son vàlides i respectables si l’objectiu és el bé
comú d’aquest ofici...el 2032 o avui mateix.
VOLS mostrar-nos i comentar una
fotografia teva?
- La foto
que he triat del cartell vol expressar la dificultat implícita en la fotografia on
tot no és tan fàcil ni evident ni planer com sovint sembla.
Normalment ens
arriba molta fotografia publicitària, preparada, una realitat diferent que té
poc a veure amb la veritat. La fotografia professional, en definitiva, no es gens
diferent a la resta d’aspectes de la vida, i millor que segueixi així. Però que
segueixi!
Per a més informació: www.josepalgans.com