dijous, 28 de febrer de 2013

FotoTest

Josep Algans



POTS presentar-te?

-   Bones, sóc Josep Algans tinc 46 anys i treballo de fotògraf professional des de fa 20 anys. Penso que és una professió, que com tots els oficis on l’experiència és un grau cal evolucionar i formar-se contínuament. El canvi al digital va ser mol dur per la professió i tot just ara es comença a normalitzar i a donar els seus resultats.

QUAN vas decidir que aquesta seria la teva feina?

-      Ho vaig decidir fa molt temps, va començar per afició i plaer i després d’un temps d’aprenentatge m’hi vaig decidir a convertir-ho en la meva professió amb la que em sento identificat. Segurament tot deu tenir una explicació però a vegades penso com un pintor d’Agullana, que diu que això no ho decideixes, sinó que et cau a sobre. Potser si.

QUE esperes de les teves fotografies?

-      Crec que la resposta correcta és que espero que arribin, que connectin amb els que les vegin. L’ altra funció, més obvia, és que em permetin guanyar-me la vida.

TENS actualment algun projecte pendent de desenvolupar?

-      Per dir-ho d’alguna manera tinc un calaix ple de projectes o idees a desenvolupar. Entre altres, un que si ha començat és el projecte professional conjunt LAPSE compartit amb Manel Gràvalos i Juan Carlos Casado on fem fotografia avançada gràcies a les noves tecnologies. Penso que estem fent el que cal per estar al dia professionalment parlant, tenir futur i poder tirar endavant alguna d’aquestes idees pendents.

QUINA imatge t'ha impactat recentment?

Precisament l’última que hem fet amb LAPSE on hem pogut fotografiar l’Estació Espacial Internacional en el seu pas per davant la Lluna. Una fotografia molt complexa, molt tècnica i alhora molt simbòlica. En general, el llenguatge fotogràfic —si desplega tot el seu potencial— sempre hauria de provocar un impacte positiu, sigui quin sigui el contingut. 

En un altre sentit, una imatge que m’ha fet pensar —potser ben bé no seria impacte— ha estat aquella fotografia agafada des de darrera on es veu un alcalde al balcó dirigint-se al públic i hi ha una dona ajupida de genolls al seu darrera apuntant-li el discurs, tots dos d’esquenes. Una interpretació del fotoperiodisme feta amb mala llet i que t’aboca sense remei a un judici de valors sobre el que està bé o malament. En tot cas aquesta la funció d’aquesta imatge és distorsionar la opinió i la fotografia, teòricament, hauria d’estar per sobre d’això. Els mitjans porten sovint aquest tipus d’imatges on preval més l’anècdota puntual, tendenciosa, amb manca d’ironia que el valor del contingut documental o fotogràfic en si mateix. Ho considero un desaprofitament de recursos i una falta de respecte a les persones que hem de rebre el suposat missatge i al propi llenguatge fotogràfic.

QUIN consell pràctic ens dones abans de disparar una fotografia?

-       El que cal, és tenir en compte la llei de Murphy.

CAP on creus que haurà evolucionat la fotografia l'any 2032?

-      A mi m’agradaria que la fotografia esdevingués un art autèntic, reconegut com a tal, malgrat que hi ha qui pensa que la fotografia ha d’anar per un altre camí diferent. Crec que totes les opinions son vàlides i respectables si l’objectiu és el bé comú d’aquest ofici...el 2032 o avui mateix.

VOLS mostrar-nos i comentar una fotografia teva?

-      La foto que he triat del cartell vol expressar la dificultat implícita en la fotografia on tot no és tan fàcil ni evident ni planer com sovint sembla.

Normalment ens arriba molta fotografia publicitària, preparada, una realitat diferent que té poc a veure amb la veritat. La fotografia professional, en definitiva, no es gens diferent a la resta d’aspectes de la vida, i millor que segueixi així. Però que segueixi!

Per a més informació: www.josepalgans.com