diumenge, 3 de març de 2013

Conferència de Josep Algans


Darrera la càmera.

Amb aquest títol el fotògraf Josep Algans va fer una gran xerrada fotogràfica. Va fer una introducció amb fotos de la seva família i de la seva infantesa. En Josep va remarcar l´importància de la fotografia per explicar coses. A casa, com molts de nosaltres, tenien moltes fotos dels familiars als calaixos. Als anys dels nostres avis era difícil i car tenir imatges i la gent aprofitava els esdeveniments importants, el bateig, la comunió i actes representatius per fer memòria.


A l’època dels seus pares la fotografia ja començava a ser un acte molt més popular. El seu pare feia moltes fotos i les guardaven en un calaix, segur que aquest fet ja va marcar la infància d'en Josep.
Amb un retrat d´ell mateix vestit de vaquero amb dues pistoles, va afirmar que malgrat no li agraden gens les armes, ell s’ha fet un tip de “disparar” al llarg de la seva vida.
Un cop parlat dels seus pares, ens va parlar del seu fill però canviant el format, en Josep va passar-nos un time lapse, aquest time-lapse es fet a la cuina de casa seva. Allà es veuen el seu fill i uns amics cuinant i passant-s’ho bé, una forma més nova de tractar el contingut.


Un cop fet aquesta introducció en Josep va parlar de la seva feina, i ens va introduir el tema amb una foto de la seva primera càmera, una Canon AE-1. Una càmera que també utilitzava Harvey Keitel a la pel·lícula Smoke, basada en el relat de Paul Auster. En un fotograma es veu l’actor en una taula tractant imatges amb una cervesa, en Josep va dir que aquesta imatge li recordava els molts anys que havia fet centenars de casaments i li portaven una feina de postproducció molt laboriosa.
En Josep també ens va passar un petit curt, elaborat fa pocs dies a Argeles sur Mer, a la platja.
En aquesta platja un febrer del 1939 els francesos i traslladaren els exiliats republicans que fugien d’Espanya. Un vídeo dur, amb el so del mar i una sensació de fredor ens feia imaginar el que varen passar aquella gent. Amb aquest vídeo en Josep ens va explicar “que sovint cal anar a un lloc, i no saps que hi trobaràs,  n’hi que hi faràs.” i que si un vol ser fotògraf professional, les millors fotos s’aconsegueixen sent pro actiu, si esperes que passin les coses no faràs rés.
També va parlar de que era la fotografia i el que reflectia, en Josep va dir que primer de tot era un espill de la realitat, també, per que no, una interpretació subjectiva, i també una extensió de la realitat en definitiva que la fotografia permet explicar les coses amb un llenguatge del mateix autor.


I ja en un darrer bloc en Josep Algans va mostrar algunes de les feines que ha realitzat en els darrers anys. Alguns exemples de fotografia industrial, on explicava la dificultat de retratar coses tant diferents com ara peces d’alumini industrials, ampolles de vi, o setrilleres d’oli de la comarca.
També va mostrar el que passa al darrera d’un pase de models de primer nivell, en Josep va ensenyar el que es cou al Backstage d’una desfilada de la dissenyadora Cèlia Vela, on es veien les models descansant, estudiant, escoltant música i passant les moltes hores abans del moment decisiu.
Minuts abans de la desfilada tot són presses, i darrers preparatius, a les imatges es reflexa el que si juguen, tant de treballs de mesos abans, per fer una passada de minuts. Les fotos de Josep Algans són molt bones per que capten i ens mostren aquestes sensacions.

També ens va mostrar un casament però vist d’un altre punt de vista, el que passa en un restaurant de primer nivell, un casament al restaurant Miramar del galardonat cuiner Paco Pérez. Ritme, precisió i una cuina que busca l’excel·lència per a tres-centes persones.


Però sens dubte el treball més interessant i emotiu va ser el procés de realització d’un llibre institucional de la ciutat de Figueres. Un llibre on Josep Algans va retratar moltissima gent de Figueres, alguns personatges populars i molta gent anònima, alguns immigrants que marcaran l’avenir, el futur d’aquesta ciutat i també retrats on es veuen alguns avis que són l’historia humana de Figueres. Per a nosaltres, la foto que es veuen uns jubilats assentats en un banc de la Rambla i un llibre d’una parada de llibres que és titula “Grandes Hombres" en un primer pla exemplifica aquest ull d’un bon fotògraf. Josep Algans discretament troba imatges i ens provoca sentiments, tant poden ser somriures com crítiques còmplices.

I ja per acabar, en Josep va parlar del seu nou projecte Lapse.cat un grup de fotografia professional format per el dissenyador gràfic Manel Gravalos i el fotògraf astronòmic Juan Carlos Casado. Aquest grup pretén fer fotografies i encàrrecs aportant tot un bagatge tècnic professional. Com a presentació ens va ensenyar un exemple del que són capaços de fer, ens va mostrar una imatge de la lluna on es podia veure el pas de l’estació espacial internacional ISS.


Una gran xerrada d’un gran fotògraf; Josep Algans. Gràcies per compartir amb nosaltres els teus coneixements.