divendres, 15 de novembre de 2013

FotoTest



 Xavier Moliner



POTS presentar-te?

-     Xavier Moliner i Milhau. Dr. En Història de l’Art per la Universitat de Girona, professor associat d’Expressió Gràfica Arquitectònica als estudis d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la UdG i finalment professor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.

A part de la vessant docent desenvolupo de forma professional la meva activitat de disseny i fotografia a través d’Espai Androna, empresa que vam crear amb la meva companya i on desenvolupem entre altres projectes d’arquitectura efímera.

QUAN vas decidir que aquesta seria la teva feina?

-     Actualment és difícil dedicar-te en exclusiva a una sola feina, especialment si es tracta en l’àmbit de les arts i el disseny. Per aquest motiu ens veiem obligats a diversificar-nos.

En l’àmbit de la fotografia no hi vaig entrar a través d’una decisió rotunda, sinó per una evolució progressiva cap al mitjà, passant de l’afició a la professionalització a través de la demanda de companys que coneixien el que feia a nivell personal.

QUE esperes de les teves fotografies?

-     He passat per diverses fases i en cada etapa les dèries han anat canviant, sempre m’han preocupat molt diversitat d’aspectes, des de tècnics a conceptuals. Després de passar per un període molt centrat en la fotografia arquitectònica, actualment m’he retrobat amb la fotografia en un treball molt més personal, centrat en els orígens de la imatge i que em serveix per explicar-me a mi mateix. En aquests moments cada fotografia que faig esdevé l’excusa per fer un petit viatge sense presses, on el procés s’ha ralentit per prendrem el gust d’observar l’espai i gaudir del temps.

TENS actualment algun projecte pendent de desenvolupar?

-     Actualment estic treballant en un projecte que feia molt temps que tenia al tinter. L’he engegat fa molt poc, abans de l’estiu i encara l’he d’explorar a fons. Després de fer la Tesi doctoral, on hi havia una part dedicada a la història de la fotografia, em va intrigar molt aquells orígens de la fotografia i aquells fotògrafs que es prenien el temps per fotografiar a calma, per qüestions de purament tècniques que no els permetien anar més de pressa.

Per aquest motiu en aquests moments estic treballant amb la tècnica de la fotografia estenopeica combinada amb la captura digital. M’he construït la càmera, un autèntic artefacte! El qual en aquests moments m’està donant resultats més que satisfactoris.

QUINA imatge t'ha impactat recentment?

-     És difícil dir que t’impacta visualment en aquests temps que corren on ens trobem inundats per tantes i tantes imatges. Per aquest motiu en aquests moments el meu cap intenta centrar-se en treballs fotogràfics més pensats i pausats, amb una base sòlida i un alt contingut de reflexió. En la recerca que he fet sobre la fotografia estenopeica dels últims fotògrafs que m’han cridat més l’atenció amb imatges realment impactants per mi han estat les del fotògraf Abelardo Morell amb el seu treball “Camera Obscura”. El projecte transforma diferents interiors de tot el món en cambres fosques. L’exterior llavors queda projectat dins l’interior de forma invertida sobre tots els elements que hi ha a dins. Llavors fotografia el resultat en el que esdevenen imatges totalment sorprenents de paisatges exteriors que ocupen interiors domèstics.

QUINS fotògrafs i quins treballs admires?

-     Home, molts! En citarem uns quants però no tots per no ser pesat!
A nivell històric sempre he tingut devoció pel treball de Charles Marville, el miro i remiro molt sovint. Acompanyat de l’obra d’Émile Zola pren una dimensió encara més gran. Les seves fotografies de la transformació de París a mans del pla del Baró Haussmann captiven i emocionen. És molt interessant fer la comparativa amb la posterior obra d’Atget sobre la mateixa ciutat. Del mateix període de Marville les imatges de Gustave Le Gray també sempre m’han captivat. Alfred Stieglitz també ha estat sempre un gran referent, la seva evolució i el seu cercle d’amistats van ser impressionants. André Kertész m’ha interessat sempre per la seva particular visió de les coses, especialment les seves imatges formals i/o experimentals.

Posteriorment treballs més documentals com els de Robert Frank m’han interessat i cridat l’atenció per la seva visió transgressora i les seves presentacions atrevides que trencaven la simple presentació de fotografies.

En un registre més contemporani, el treball d’Andreas Gursky m’apassiona per la seva visió i dimensió de les coses, la intel·ligència com analitza l’espai i com finalment en capta la imatge. Dintre del mateix registre hi puc incloure les imatge d’en Jordi Bernadó, les quals no tenen res que envejar. El treball documental d’en David Bradford, taxista de New York City, el qual té una visió viscuda i profunda de la ciutat no deixa indiferent a ningú. I per acabar i no allargar-me, recomano el treball d’en John Dugdale, per la seva dura trajectòria i per la capacitat de crear fotografies amb la ment.

QUIN consell pràctic ens dones abans de disparar una fotografia?

-     Simplement pensar en què estàs fent!

CAP on creus que haurà evolucionat la fotografia l'any 2032?

-     Ni idea! Tinc poca imaginació i encara menys una bola per veure el futur. Penso que tècnicament els aparells ens sorprendran amb aplicacions de tota mena, però sincerament, el més important no es troba aquí, sinó que sempre la imatge serà el resultat que ha d’explicar i transmetre idees, la càmera ha de ser l’eina.

VOLS mostrar-nos i comentar una fotografia teva? 

-     “Cimetière Marin”, Seta a les 18:30 (10 d’agost de 2013).

Aquesta imatge resumeix en poques paraules el projecte que estic treballant en aquests moments. A través d’una càmera estenopeica de fabricació pròpia, el cementiri marí de la població costanera del sud de França, Seta, esdevé un escenari de tranquil·litat on el lent procés de captar una imatge esdevé gairebé un ritual de pau i tranquil·litat. El sol, el mar i la contemplació esdevenen la única companyia d’un instant de repòs personal.

La imatge la faig per mi i en mi, la interioritzo i l’ofereixo als qui la vulguin veure, res més.



Per a més informació: http://androna.com/blog/?page_id=109