Marc Sanye
POTS presentar-te?
-Sóc en Marc Sanye,
de Calledetenes, tinc 37 anys, i sóc fotoperiodista al diari EL9NOU de Osona i
el Ripollès a part de freelance en diferents projectes.
QUAN vas decidir
que aquesta seria la teva feina?
-De petit ja
m’agradava molt la fotografia antiga que m’ensenyava el meu avi, i l’any 98
vaig començar estudiar fotografia a Vic per després al 2000 començar
fotoperiodisme a l’IEFC, i assaig fotogràfic en zones conflictives.
QUE esperes de les
teves fotografies?
-Que m’ensenyin a
mi i a la gent que les vulgui veure les realitats que ens envolten, les
històries que tenim al costat de casa i que a vegades ens passen per alt.
TENS actualment
algun projecte pendent de desenvolupar?
-Acabo de començar
un projecte per fotografiar la comunitat xinesa que hi ha a Vic. Aquest
projecte formarà part tant del que presento aquí SUNDAY SIKH, com del que he acabat
fa poc sobre la comunitat ghanesa.
QUINA imatge t'ha
impactat recentment?
-El fet d’haver
estat al mont gurugú, la muntanya on esperant els subsaharians per creuar a
Melilla, son aquestes les imatges que més m’impacten. Per exemple les de Pedro Armestre, o Blasco de Avellaneda
QUINS fotògrafs i
quins treballs admires?
-M’agrada molt com
a fotògraf Manu Brabo, bernat armangué,miquel dewever entre molts d’altres
clar... i un treball que em va agradar força es bye bye kabul de Guillermo Cervera.
QUIN consell
pràctic ens dones abans de disparar una fotografia?
-Obtenir informació
sobre el que estàs fotografiant crec que és bàsic, i la confiança que puguis
fer amb el que fotografies pot ser molt important i notar-ho al resultat final.
CAP on creus que
haurà evolucionat la fotografia l'any 2032?
-Cada vegada més
s’està fusionant el vídeo amb la fotografia. Personalment no m’agrada que en un
treball s’utilitzin les dues disciplines.
VOLS mostrar-nos i
comentar una fotografia teva?
-Comento una
fotografia que em va costar molt de fer, en unes barraques de Melilla. Es
tracta de immigrants marroquís que entren a Melilla però un cop dins són
perseguits per la policia i s’han d’amagar. Aquestes persones poden estar així
fins a anys esperant l’oportunitat de poder colar-se en un barco per travessar
a la península. La fotografies esta feta a les barraques on s’amaguen, i tant
l’entorn com l’expressió de la persona expliquen moltes coses.
Per a més informació: http://marcsanye.com/