dimecres, 12 de febrer de 2014

Xerrada Albert Ollé

Fotografía submarina


Aquest passat divendres el fotògraf submarí Albert Ollé i Callau va oferir una xerrada molt interessant de la seva disciplina fotogràfica. Com ens podíem imaginar la seva curiositat per el medi submarí va començar quan era un infant i amb unes ulleres i un tub feia les seves primeres "immersions".

Com molts dels que tenim més de quaranta anys la darrera dècada ha estat una revolució pel que fa al pas de la fotografia analògica a la fotografia digital.

L’Albert ens va parlar de la limitació que suposava baixar al fons marí amb una càmera amb carret, tant sols es podien fer 36 fotos com a màxim i cada sessió acumulava un seguit d’assajos amb molts errors i decepcions.




Val a dir que aquesta disciplina malgrat ha canviat molt amb la fotografia digital es realitza en un medi que no és el nostre, hi ha molts riscos com en qualsevol esport, també és molt probable que la climatologia pugui espatllar els plans dels fotògrafs submarins, habitualment a les nostres aigües hi ha forces partícules en suspensió que dificulten fer fotos nítides.
L’Albert ens va posar l’exemple de voler fer una foto amb macro un dia de tramuntana.



Pels que no en sabem rés de submarinisme ens varen parlar del síndrome de la Narcosi o la borratxera, una falsa eufòria que es produeix al estar massa estona sota l’aigua i que augmenta proporcionalment amb la profunditat.

Pel que fa al material, l’Albert va parlar de l’ús que fan d’òptiques fixes, que els proporcionen més lluminositat. A les nostres costes no hi ha massa animals grossos i per retratar animals petits, com ara els llimacs, els cal molta precisió a l’hora d’enfocar. L’Albert és un home molt inquiet i li agrada provar i provar coses noves fins arribar al resultat desitjat, la seva darrera inquietud ha estat la tècnica del "half half o split". Aquesta tècnica consisteix en utilitzar un gran angular i deixar mitja càmera sota l’aigua i l’altra mitja fora, val a dir que si es fa ben fet, com ho fa l’Albert , els resultats són sorprenents, es pot veure tot els relleu d’una muntanya i com entra dins l’aigua amb uns colors i una textura ben diferents.



La xerrada anava explicant i desenvolupant tots els tipus de fotografies que es poden fer sota l’aigua, la majoria són per afició encara que també algunes serveixen per a un ús científic, el que es coneix com a etologia utilitza fotografies per investigar, una mateixa foto, del mateix lloc, d’un any per l’altre pot indicar l’estat de l’aigua així com dels seus animals i el seu habitat.
Com anècdota, l’Albert va parlar de la dificultat de retratar peixos platejats, aquests amb la seva superfície brillant actuen com a miralls.




Per acabar en va fer molta gràcia el "bricosub", donat el preu del material d’aquest especialitat fotogràfica, els seus practicants es fabriquen algunes de les eines que necessiten, i per realitzar-ho usen el que tenen a l’abast a casa, com a exemple: peces de Lego per subjectar alguns elements.

Com a punt final l’Albert va afirmar que cal ser respectuós i deixar tot el que veuen allà baix com ho han trobat, evitant males pràctiques. entre els submarinistes. El treball de tots els fotògrafs submarins ha de servir per poder difondre i donar consciència del que tenim, per tal de protegir-ho i conservar-ho per les noves generacions.



Un públic molt atent va gaudir d’allò més amb les teves imatges i explicacions. Felicitats Albert Ollé una xerrada extraordinària.